jueves, 26 de marzo de 2009

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Plantejament general:
Clar manifest del modernisme català
2.2. Estil:
Modernista
Equilibri entre les arts majors i les arts menors
Nacionalisme (hi treballen artistes nacionals)
Espais irregulars i carregats de decoració
Gust per les formes naturals i nacionals
Ús d’elements industrials (vidre, ferro,...)
...
2.3. Elements de suport:
Columnes de ferro, arcs i pilars. Parets .
2.4. Elements de coberta o suportats:
Cgan sostre de vidre, i embigats de ferro
2.5. Espai exterior i interior:
Exterior: Dues façanes, amb diferents pisos decorats amb diferents temes i tècniques i elements (columnes amb trencadis, relleus, escultures, vidrieres,...
Terreny trepezoidal, inicialment no lluia per l’estretor del carrers
Importancia de la participació d’artistes nacionals, per fer pàtria
Interior: Gran caixa de vidre per l’auditori amb la làmpada al sostre (il.luminació natural i artificial)
Balustrada al primer pis de butaques
Cada pis està tractat de manera diferent
Edifici distribuit en tres espais
Escenari amb decoració (muses de la música,...busts de compositors,...Pau Gargallo, Miquel Blai,...)
...
2.5. L’edifici dins de la història de l’art. Relacions i influències:
Horror vacui (Barroc)
Arts &crafft
Nacionalisme català
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
Barcelona, ciutat molt important sense ser capital del PAÍS
La Modernitat cultural de BCN
Consequencia de la revolució industrial
La renaixença, esperit nacionalista
Burgesia empren la reforma unbanistica sonant un aire de bellesa a la ciutat industrial de BCN
Modernisme
Autor
3.2. Significació (tema, qui l’encarrega,…):
Encàrrec de L’orfeó Català
Símbol del catalanisme
Temple de la musica catalana
Durament criticada per els promotors de l’arquitectura del segle XX (anomenada “el palau de la quincalleria”.)
3.3. Funció (actual i posterior):
Inicialment havia de ser la seu de l’ofeó català i va ser costejada l’obra per la mateixa burgesia.
1997 declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat

jueves, 19 de marzo de 2009

CASA TASSEL

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Plantejament general:
Considerada la primera construcció de l’art nouveau on s’hi pot veure la decoració de “cop de fuet” de Victor Horta
2.2. Estil:
• Art Nouveau (materials, columnes, unitat de disseny, nou llenguatge, predomini de la linia corva, motius vegetals,...)
2.3. Elements de suport:
• Columnes en comtes de murs de càrrega.
• Entramet de bigues
• Parets de vidre
2.4. Elements de coberta o suportats:
• Sostres i cobertes de vidre, potencia la llum natural
2.5. Espai interior i exterior:
• Planta rectangular i petita, delimitada per el terreny urbà
• Exteriorment poca ornamentació i distinció
• Interiorment destaca la unitat de disseny i ergonomia, funcionalitat i disseny
• Materials artesanals
• Espais amplis i lluminosos
• Predomina la linia organica i rebutja la geometria
• Jocs de miralls que amplien l’espai
• L’ornamentació sembla que es perllonga d’un espai a l’altre (escala-terra-paret…)
2.5. L’edifici dins de la història de l’art. Relacions i influències:
• Es considera el primer edifici modern sense arrels històriques i que trenca amb tot.
• Arts &craft i revolució industrial
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
• S.XIX molts canvis
• Revolució industrialàexposicions universalsànous materials
• Rebuig social de la “fredor industrial”àArt nouveau
• Característiques del nou estil i l’autor
3.2. Significació (tema, qui l’encarrega,…):
. Màxim exponent de l’art noveau
. Molt representatiu de l’empremta de l’artista “fuetada”
. Horror vacui (però equilibri entre funció-estètica)
. Representa el rebuig de la burgesia envers la ciutat industrial i lletja
. La burgesia se sent orgullosa de la posició social que ocupa i la llueix
. Dimensions reduïdes degut al poc sol edificable a la ciutat de brusel.les
3.3. Funció (actual i posterior):
. Per viure-hi i agradar al seu comitent.

lunes, 16 de marzo de 2009

jugadors de cartes

ELS JUGADORS DE CARTES

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
o Post impresionista, s’allunya de les característiques típiques dels impressionistes (color, llum,…)però en conserva d’altres (enquadrament agosarat, recreació de temes però amb intenció de millorar i canviar la composició,…)
o Estil propi de Cézanne
2.2.:Elements plàstics:
o Petits plans de color que donen volum
o Tendeix a la pinzellada en diagonal
o Gamma de colors predominants (ocres, terres i càlids)
o LLum desigual
o LLum que modela els elements i dóna importancia a les forms, als volums
o Perspectiva irreal, forçada.
2.3. Composició:
o Simetrica
o Enquadrament desplaçat
o Figures esquematitzades (les formes es redueixen a l’essència, el cilíndre, el con i l’esfera). Es veu en braços, barret, cossos,…
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
o Cezanne no va ser molt ben considerat en el seu momento però posteriorment si
Relacions i influències:
o Influenciat per la temática de la taberna de la pintura holandesa del s.XVII
o Estampa japonesa(enquadrament) i instantània fotográfica
o Impressionistes, els seus mestres i referents.
o S’abança als cubistes
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
o Entorn de finals del s.XIX(modernitat, fotografía, noves teories,…)
o Postimpressionisme, una variant o evolució de l’impressionisme
o L’artista treballa per ell, no solament sota encàrrec,…
o Cézanne
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
o Tema de taberna, quotidià
o Cinc versions fins arribar a l’essència de la composició i de les coses, dels objectes
o Retrats de gent real i propera a ell
3.3. Funció (actual i posterior):
o Decorativa i de propia investigación i recerca personal.

miércoles, 11 de marzo de 2009