HISTÒRIA DE L’ART

FOSA A LA CERA PERDUDA

2011-10-06T00:47:00.000-07:00

DISCÒBOL

2011-10-06T00:34:00.001-07:00

El DiscòBol (Miró)

View more presentations from mcarmearanda

DORÍFOR

2011-10-06T00:24:00.001-07:00

Dorífor (policlet)

View more presentations from mcarmearanda

DORÍFOR

2011-10-06T00:21:00.000-07:00

08 Dorífor

View more presentations from Ramon Pujola

escultura grega

2011-10-06T00:16:00.001-07:00

ART 01.C. La escultura griega. Rasgos generales y período arcaico

View more presentations from Sergi Sanchiz Torres

escultura grega

2011-10-05T03:35:00.001-07:00

Grecia Escultura

View more presentations from torque

TEATRE EPIDAURE

2011-10-04T03:43:00.001-07:00

Art2 teatre d'epidaure

View more presentations from ramonbo

TEATRE D'EPIDAURE

2011-10-04T03:41:00.001-07:00

Teatre d'Epidaure

View more presentations from mcarmearanda

grècia

2011-09-30T02:02:00.000-07:00

1.arte griego

View more presentations from iesgoyahistoria

ERECTEON

2011-09-27T06:55:00.001-07:00

Art2 erectèon

View more presentations from ramonbo

ERECTEON

2011-09-27T06:44:00.001-07:00

7. ERECTÈON

View more presentations from Assumpció Granero

ERECTEON

2011-09-27T06:39:00.000-07:00

2.Erectèon

View more presentations from mcarmearanda

partenó

2011-09-22T02:04:00.001-07:00

El Partenó d’Atenes

View more presentations from mcarmearanda

partenó d'atenes

2011-09-22T02:00:00.000-07:00

6. PARTENÓ

View more presentations from Assumpció Granero

EXERCICIS

2011-07-06T03:21:00.000-07:00

Exercici 1: Finals s.XIX i s.XX

NENA PRODIGI

2011-06-13T02:51:00.001-07:00

MAMAN

2011-06-06T14:37:00.000-07:00

Bourgeois: Maman

View more presentations from mcarmearanda

CREU I R

2011-06-06T14:36:00.000-07:00

Tàpies: Creu i R

View more presentations from mcarmearanda

SOPA CAMPBELL

2011-06-02T00:59:00.001-07:00

Warhol: Sopa Campbell's

View more presentations from mcarmearanda

POP ART

2011-06-02T00:54:00.000-07:00

Pop Art

View more presentations from Paula

NÚMERO 1

2011-06-02T00:53:00.000-07:00

Pollock

View more presentations from mcarmearanda

JACKSON POLLOCK

2011-06-02T00:51:00.001-07:00

Pollock Expresionismo Abstracto

View more presentations from Neyva

EXPRESSIONISME ABSTRACTE

2011-06-02T00:41:00.000-07:00

Texto presentación expresionismo abstracto

View more documents from elfilosofo

ELOGI DE L'AIGUA

2011-05-18T04:28:00.000-07:00

Chillida.Elogi de l'aigua

View more presentations from mcarmearanda

MUSEU GUGGENHAIM

2011-05-18T04:26:00.000-07:00

Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao

View more presentations from mcarmearanda

LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA

2011-05-18T04:25:00.000-07:00

Dalí: Persistència de la memòria

View more presentations from mcarmearanda

NIT DE LLUNA

2011-05-18T04:21:00.000-07:00

Leandre Cristòfol: Nit de lluna

View more presentations from mcarmearanda

FORMES UNIQUES DE CONTINUITAT EN L'ESPAI

2011-04-26T09:30:00.000-07:00

Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai

View more presentations from mcarmearanda

AVANTGUARDES

2011-04-26T09:28:00.000-07:00

Les avantguardes

View more presentations from Manelic

futurisme

2011-04-26T09:27:00.000-07:00

08 Futurisme

View more presentations from Ramon Pujola

EL CRIT E, Munch

2011-04-13T04:49:00.000-07:00

E.Munch. El Crit

View more presentations from mcarmearanda

impressionisme

2011-03-21T05:01:00.000-07:00

Realisme - Impressionisme

View more presentations from ramonagusba

la nit estrellada

2011-03-21T04:55:00.000-07:00

Van Gogh: Nit estrellada

View more presentations from mcarmearanda

MAGATZEMS CARSON

2011-03-10T23:38:00.000-08:00

Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot

View more presentations from mcarmearanda

MAGATZEMS CARSONS

2011-03-10T23:35:00.000-08:00

31d magatzems carson

View more presentations from jgutier4

MAGATZEMS CARSONS

2011-03-10T23:33:00.001-08:00

01 Magatzems Carson

View more presentations from Ramon Pujola

afusellaments del 3 de maig

2011-02-24T00:45:00.001-08:00

Afusellaments del 3 de maig Goya

View more presentations from Mercè Bigorra

LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE

2011-02-21T13:25:00.001-08:00

Delacroix

View more presentations from mcarmearanda.

CASA DEL POETA TRÀGIC A pOMPEIA

2011-02-14T16:01:00.000-08:00

Casa del poeta tràgic

View more presentations from mcarmearanda.

JAQUES LOUIS DAVID

2011-02-10T03:54:00.000-08:00

El arte de Jacques Louis David

View more presentations from juanfrancisco vicuña.

NEOCLASSICISME ROMANTICISME IMATGES

2011-02-10T03:53:00.001-08:00

Neoclasicismo y romanticismo

View more presentations from choko78.

el neoclassicisme

2011-02-10T03:51:00.001-08:00

El arte neoclásico

View more presentations from Ginio.

afusellaments del 3 de maig

2011-02-02T04:24:00.000-08:00

Goya

View more presentations from Ana Rey.

art bizanti

2010-12-16T07:20:00.000-08:00

ART 03.C. Arte bizantino.ppt

View more presentations from Sergi Sanchiz Torres.

art bizanti

2010-12-16T07:12:00.000-08:00

Microsoft Powerpoint 05 Arte Bizantino

View more presentations from ARTURO CABALLERO.

COLUMNA TRAJANA

2010-12-09T00:53:00.000-08:00

Art2 columna trajana

View more presentations from ramonbo.

ARA PACIS

2010-12-09T00:46:00.000-08:00

Ara Pacis Augustae

View more presentations from Mercè Bigorra.

COLOSSEU

2010-10-26T06:34:00.000-07:00

15 Colosseu

View more presentations from Ramon Pujola.

MAISON CARRE

2010-10-26T06:30:00.000-07:00

1.Maison CarréE

View more presentations from mcarmearanda.

AUGUST DE PRIMA PORTA

2010-10-26T06:29:00.000-07:00

August de Prima Porta

View more presentations from mcarmearanda.

ART ROMÀ

2010-10-26T06:26:00.000-07:00

Presentacio Art Roma

View more presentations from vsanchezm.

ART ROMÀ

2010-10-26T06:19:00.000-07:00

Art romà. Característiques

View more presentations from mcarmearanda.

ART ROMÀ

2010-10-26T06:14:00.000-07:00

Art Romà (Batxillerat)

View more presentations from Glòria Garcia.

SARCÒFAG DELS ESPOSOS

2010-10-26T06:11:00.000-07:00

12 Sarcofag dels esposos

View more presentations from Ramon Pujola.

HERMES AMB DIONIS INFANT

2010-10-21T08:32:00.001-07:00

Hermes Amb Dionís.

View more presentations from Mercè Bigorra.

DISCÒBOL

2010-10-14T11:31:00.001-07:00

07 Discobol

View more presentations from Ramon Pujola.

ALTAR DE ZEUS A PERGAM

2010-10-07T13:39:00.001-07:00

4.Altar De Zeus A Pèrgam

View more presentations from mcarmearanda.

GUERRERS DE RIACE

2010-10-06T03:44:00.000-07:00

Els Guerrers De Riace

View more presentations from piluscass10.

KOUROS I KORE

2010-10-04T03:25:00.002-07:00

Kouros I Kore

View more presentations from mcarmearanda.

GUERRERS DE RIACE

2010-10-04T03:23:00.000-07:00

Guerrers de Riace

View more presentations from guest1f7510.

EL PARTENÓ

2010-09-21T01:42:00.000-07:00

1.El Partenó D’Atenes

View more presentations from mcarmearanda.

EL PARTENÓ

2010-09-21T01:23:00.000-07:00

01 Parteno

View more presentations from guest015446.

ELOGI DE L'AIGUA

2010-05-24T08:17:00.000-07:00

2010-04-14T06:03:00.000-07:00

2010-04-14T06:02:00.000-07:00

2010-04-14T05:59:00.000-07:00

2010-04-13T06:04:00.002-07:00

La Pintura Del Siglo Xx

View more presentations from guestb4b9ef.

2010-04-13T06:04:00.001-07:00

PINTURA DEL SIGLO XX (I). VANGUARDIAS: FAUVISMO, EXPRESIONISMO Y ABSTRACCION

View more presentations from JUAN DIEGO .

2010-04-13T05:46:00.000-07:00

Art Del Segle XX

View more presentations from Glòria .

MANIFEST SURREALISTA (1924)

2010-04-06T06:04:00.000-07:00

PRIMER MANIFEST DEL SURREALISME. André Breton

(text no complet a http://www.salvador-dali.net/_eng/_articulos/articulo_ver.asp?id=298)

Creiem tant en la vida, en la vida en el seu aspecte més precari, en la vida real, naturalment, que finalment aquesta fe acaba per desaparèixer. L'home, l'etern somniador, malcontent cada dia més de la seva sort, examina amb dolor els objectes que li han ensenyat a emprar, i que ha obtingut a través de la seva indiferència o del seu interès, gairebé sempre a través del seu interès, ja que ha consentit de sotmetre's al treball o, al menys, no s'ha negat a aprofitar la seva sort (allò que ell anomena la seva sort!). Quan arriba aquest moment, l'home és profundament modest: sap com són les dones que ha posseït, en quines aventures risibles s'ha ficat; la seva riquesa i la seva pobresa ja no li importen, i en aquest aspecte l'home torna a ser com un nadó; i pel que fa a l'aprovació de la seva consciència moral, reconec que l'home pot prescindir-ne sense massa dificultats. Si li queda una mica de lucidesa, no té altre remei que mirar enrere, cap a la seva infantesa que sempre li semblarà meravellosa, encara que les atencions dels seus educadors la hi hagin destrossada. Durant la infantesa, l'absència de qualsevol norma coneguda ofereix a l'home la perspectiva de múltiples vides viscudes alhora; l'home fa seva aquesta il·lusió; només li interessa la facilitat momentània, extremada, que ofereixen totes les coses. Cada matí, els nens inicien llur camí sense inquietuds. Tot és a l'abast, les pitjors circumstàncies materials sembles excel·lents. Tant si fa sol com si és fosc, sempre continuarem endavant, però, per aquest camí no ens adormirem.

De tota manera, però, per aquest camí no s'arriba gaire lluny; i no es tracta simplement d'uns qüestió de distància. Les amenaces s'acumules, es renuncia a una part del terreny que s'havia de conquerir. Aquella imaginació que no reconeixia cap límit, ja no es pot exercir si no dins dels límits fixats per les lleis d'un utilitarisme convencional; la imaginació no pot acomplir durant molt de temps aquesta funció subordinada, i quan arriba a l'edat de vint anys prefereix, per norma general, abandonar l'home al seu destí de tenebres.

Però, si més endavant l'home, pel que sigui, intenta d'esmenar-se en sentir que a poc a poc van desapareixent totes les raons de viure, en veure que s'ha convertit en un ésser incapaç d'estar a l'alçada d'un situació excepcional, com la de l'amor, difícilment aconseguirà el seu propòsit. I això és així pel fet que l'home s'ha lliurat en cos i ànima a l'imperi d'unes necessitats pràctiques que no toleren l'oblit. A totes les accions de l'home els mancarà alçada, a totes les idees profunditat. De tot allò que arribi a passar-li o li pugui arribar a passar, l'home només en veurà aquell aspecte de l'esdeveniment que el lliga a una colla d'esdeveniments semblants, esdeveniments en els quals no ha pres part, esdeveniments que s'ha perdut. Encara més, l'home jutjarà tot allò que li passi o que li pugui passar posant-ho en relació amb un d'aquests darrers esdeveniments, les conseqüències dels quals siguin més tranquil·litzadores que les dels altres. Sota cap pretext no sabrà adonar-se de la seva situació.

Estimada imaginació, allò que més estimo de tu és que mai no perdones.

Només la paraula llibertat té el poder d'exaltar-me. Em sembla just i bo mantenir de manera indefinida aquest vell fanatisme humà. Sense dubte, es basa en la meva única aspiració legítima. Malgrat tantes i tantes desgràcies com hem heretat, cal reconèixer que ens ha llegat una llibertat espiritual summa. A nosaltres ens correspon utilitzar-la de manera sàvia. Reduir la imaginació a l'esclavitud, quan malgrat tot quedarà esclavitzada en virtut d'allò que amb un criteri groller s'anomena felicitat, és arrabassar del dret a la suprema justícia, a tot allò que hom troba en el fons d'ell mateix. Només la imaginació em permet de saber allò que pot arribar a ser, i això és suficient per suavitzar una mica la seva terrible condemna; i això és suficient perquè m'hi aboqui, sense por a l'engany (com si poguéssim enganyar-nos encara més).

¿En quin moment comença a ser perniciosa la imaginació i en quin moment deixa d'existir la seguretat de l'esperit? Per a l'esperit, és que potser la possibilitat d'errar no és altra cosa que una contingència del bé?

No queda altra cosa que la follia, "la follia que solem recloure" tal com s'ha dit. Aquesta follia o l'altra... Tots sabem que els folls són internats a causa d'un reduïts d'actes jurídicament reprovables, i que, en absència d'aquests actes la seva llibertat (la part visible de la seva llibertat) no seria posada en dubte. Estic disposat del tot a reconèixer que els foll són, d'alguna manera, víctimes de la seva imaginació, en el sentit que aquesta els porta a violar normes la transgressió de les quals defineix la qualitat del foll, cosa que tot ésser humà ha de saber pel seu propi bé. De tota manera, la profunda indiferència que mostren els folls respecte a la crítica que els fem, per no parlar de les diverses correccions que els imposem, permet de suposar que la seva imaginació els proporciona grans consols, que gaudeixen prou del seu deliri per suportar que només tingui validesa per a ells. I, en realitat, les al·lucinacions, les visions, etc., no són una font de plaer menyspreable. La sensualitat més culta en gaudeix, i em consta que moltes nits acaronaria amb gust la bonica mà que en les darreres pàgines de L'intelligence, de Taine, es lliura a unes malifetes tan curioses. Em passaria tota la vida dedicat a provocar les confidències dels folls. Són gent d'honradesa escrupolosa, la innocència dels quals només es pot comparar a la meva. Per descobrir Amèrica, Colom va haver d'iniciar el viatge en companyia de folls. I ara podeu veure que aquesta bogeria va donar fruits reals i duradors [...]

Encara vivim sota l'imperi de la lògica, i precisament a això volia arribar. De tota manera, en els nostres dies, els procediments lògics solament s'apliquen a la resolució de problemes d'interès secundari. La part de racionalisme absolut encara actual només pot aplicar-se a fets molt lligats a a la nostra experiència. Contràriament, les finalitats d'ordre purament lògic queden fora dels seu abast. No cal dir que la pròpia experiència s'ha vist sotmesa a certes limitacions. L'experiència està confinada a una gàbia en l'interior de la qual dóna voltes i voltes sobre si mateixa i de la qual és cada cop més difícil fer-la sortir. La lògica també es basa en la utilitat immediata, i queda protegida pel sentit comú. Amb el pretext de civilització, amb l'excusa del progrés, s'ha arribat a desterrar del regne de l'esperit tot allò que pot qualificar-se amb raó o sense de superstició o quimera; s'han arribat a proscriure totes aquelles maneres d'investigació que no es conformen amb els usos imperants. Sembla, però, que només és a causa de l'atzar que s'ha descobert fa poc una part del món intel·lectual que, a parer meu, és la més important i que es pretenia oblidar. Pel que fa a això, hem de reconèixer que els descobriments de Freud han tingut una importància decisiva. En base a aquests descobriments, finalment comença a perfilar-se un corrent d'opinió, a favor del qual l'explotador podrà avançar i dur les seves investigacions a territoris més llunyans, ja que quedarà autoritzat a no limitar-se únicament a les realitats més superficials. Potser ha arribat el moment en què la imaginació estigui pròxima a tornar a exercir els drets que li corresponen. Si les profunditats del nostre esperit amaguen forces capaces d'augmentar aquelles forces que es perceben en la superfície, o de lluitar-hi victoriosament, té molt d'interès captar-les per a continuació, sotmetre-les al domini de la nostra raó, si és el cas. Amb això, fins i tot els mateixos analistes només en trauran avantatges. Cal, però observar que no s'ha ideat a priori cap mètode per dur a terme l'empresa anterior que, mentre no es demostri el contrari, pot ser competència tant dels poetes com dels savis, i que l'èxit no depèn dels camins més o menys capriciosos que se segueixin.

Amb tota raó, Freud ha projectat la seva tasca crítica sobre els somnis, ja que, efectivament, és inadmissible que aquesta part tan important de l'activitat psíquica hagi tingut de moment tan poca atenció. I això pel fet que el pensament humà, almenys des de l'instant del naixement de l'home fins a la seva mort, no ofereix cap solució de continuïtat, i la suma total dels moments de somni, des d'un punt de vista temporal, i considerant només el somni pur, els somnis del període en què l'home dorm, no és inferior a la suma dels moments de realitat, o, millor dit, dels moments de vigília. L'extremada diferència pel que fa a la importància i gravetat, que per l'observador ordinari existeix entre els esdeveniments en estat de vigília i aquells que corresponen a l'estat de somni, sempre ha estat sorprenent. I això a causa del fet que l'home es converteix, sobretot quan deixa de dormir, en joguina de la seva memòria, que, en estat normal, es complau a evocar molt dèbilment les circumstàncies del somni, a privar-lo de tota transcendència actual i a situar l'únic punt de referència del somni en l'instant en què l'home creu que l'ha abandonat, des de fa hores, en l'instant d'aquella esperança o d'aquella preocupació anterior. L'home, quan es desperta, té la falsa idea de recomençar una cosa que val la pena. Per això queda posposat a l'interior d'un parèntesi, igual que la nit. I, en general, el somni, de la mateixa manera que la nit, és irrellevant. Aquest estat singular de coses em porta a fer algunes reflexions, per a mi oportunes:

1. Dintre dels límits en què es produeix (o es creu que es produeix), el somni és, sembla, continu i amb l'aspecte de tenir una organització o una estructura. Només la memòria es reserva el dret d'imposar-li llacunes, de no tenir en compte les transicions i d'oferir-nos abans una sèrie de somnis que el somni pròpiament dit. De la mateixa manera, només tenim una representació fragmentària de les realitats, representació la coordinació de la qual depèn de la voluntat.1

Aquí és important assenyalar que res no pot justificar el fet de passar a una distorsió més gran dels elements constitutius del somni. Lamento haver d'expressar-me mitjançant unes fórmules que, en principi, exclouen el somni. Quan arribarà, senyors lògics, l'hora dels filòsofs dorments? Voldria dormir per lliurar-me als dorments, de la mateixa manera que em lliuro a qui em llegeix, amb els ulls oberts, per deixar de fer prevaler, en aquesta matèria, el ritme conscient del meu pensament. Potser el meu darrer somni sigui la continuació del somni precedent, i prossegueixi la nit següent, amb un rigor plausible del tot. És molt possible, com se sol dir. I tenint en compte que no s'ha demostrat de cap manera que en passar el que hem dit abans la "realitat", que m'ocupa subsisteixi en l'estat de somni, que estigui obscurament present en una zona aliena a la memòria, ¿per quina raó no he d'atorgar al somni allò que de vegades nego a la realitat, aquest valor de certesa que, en el temps en què es produeix no queda subjecte al meu escepticisme? ¿Per què no espero dels indicis del somni més del que espero del meu grau de consciència, cada cop més elevat? ¿No és també possible emprar el somni per resoldre els problemes fonamentals de la vida! ¿Aquestes qüestions són les mateixes tant en un estat com en l'altre, i, en el somni, ja tenen el caràcter d'aquestes qüestions? ¿És que el somni comporta menys sancions que tot el que no és somni? Envelleixo, i potser sigui un somni, abans que aquesta realitat a la qual crec que sóc fidel, i potser sigui la indiferència amb què contemplo el somni allò que em fa envellir.

2. Torno, un cop més a l'estat de vigília. Estic obligat a considerar-lo com un fenomen d'interferència. I no només passa que l'esperit dóna mostra, en aquestes condicions, d'una estranya tendència a la desorientació (em refereixo als lapsus i a les males interpretacions de qualsevol gènere, les causes secretes del qual comencem a conèixer) sinó que, és més, sembla que l'esperit, en el seu funcionament normal, es limita. a obeir suggeriments procedents d'aquella nit profunda de la qual acabo d'extreure'l. Per molt ben condicionat que estigui, l'equilibri de l'esperit és sempre relatiu. L'esperit amb prou feines s'atreveix a expressar-se i, en el cas que ho faci, es limita a constatar que aquesta idea, aquesta dona, li fa efecte. És incapaç d'expressar de quina mena d'efecte es tracta, la qual cosa ens serveix únicament per donar-nos la idea del seu subjectivisme. Aquella idea, aquella dona, pertorben l'esperit, l'inclinen a no ser tan rígid, produeixen l'efecte d'aïllar-lo durant un segon del dissolvent en què es troba submergit, de dipositar-lo en el cel, de convertir-lo en el bell precipitat que pot arribar a ser, en el bell precipitat que és. Mancat d'esperances de trobar les causes del que he dit anteriorment, l'esperit recorre a l'atzar, divinitat més obscura que qualsevol altra, a la qual atribueix tots els seus desordres. Qui em podrà demostrar que la llum sota la qual es presenta aquesta idea que impressiona l'esperit, sota la qual adverteix allò que més estima en els ulls d'aquella dona, no sigui precisament el vincle que l'uneix al somni, que l'encadena a uns pressupòsits bàsics que, per culpa seva, ha oblidat? I si no fos així, de què seria capaç l'esperit? Voldria lliurar-li la clau que li permetés penetrar en aquests passadissos.

3. L'esperit de l'home que somia queda plenament satisfet amb allò que somia. La incògnita angoixant de la possibilitat deixa de formular-se. Mata, vola més de pressa, estima tant com vulguis. I si mors, ¿és que no tens la certesa de despertar entre els morts? Deixa't portar, els esdeveniments no toleren que els ajornis. No tens nom. Tot es d'una facilitat preciosa.

Em pregunto quina raó, raó molt superior a l'altra, confereix al somni aquest aire de naturalitat, i m'indueix a acollir sense cap reserva una multitud d'episodis la raresa dels quals em deixa bocabadat, ara, en el moment en que escric. De tota manera, he de creure el testimoni de la meva vista, de la meva oïda; aquell dia tan bell va existir, i aquell animal va parlar.

La duresa del despertar de l'home, allò que té de sobtat la ruptura de l'encant és degut al fet que se l'ha induït a formar-se una dèbil idea d'allò que es l'expiació

4. En l'instant en què el somni sigui objecte d'un examen metòdic o que, per mitjans encara desconeguts, arribem a tenir consciència del somni en tota la seva integritat (i això implica una disciplina de la memòria que només es pot aconseguir a través de diverses generacions, en que es començaria registrant abans que res els fets mes destacats) o en que la seva corba es desenvolupi amb una regularitat i amplitud fins Ara desconegudes, és visió d'un gran Misteri. Crec en la futura harmonització d'aquests estats, aparentment tan contradictoris, que són el somni i la realitat, en una mena de realitat. absoluta, en una sobrerealitat o surrealitat, si és que se la pot anomenar així. Aquesta és la conquesta que pretenc, en la certesa de no aconseguir-la mai, però massa oblidadís de la perspectiva de la mort per privar-me d'avançar una mica als gaudis d'aquesta possessió.[...]

Indica molt mala fe que se'ns discuteixi el dret a emprar el mot SURREALISME, en el sentit particular que nosaltres li donem, ja que ningú no pot dubtar que aquest mot no va tenir fortuna abans que nosaltres l'utilitzéssim. El definiré, d'una vegada per totes:

SURREALISME: Substantiu masculí. Automatisme pur per mitjà del qual s'intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament. Es un dictat del pensament, sense la intervenció reguladora de la raó, aliè a qualsevol preocupació estètica o moral.

ENCICLOPÈDIA, Filosofia: el surrealisme es basa en la creença en la realitat superior de certes formes d'associació rebutjades fins a la seva aparició, i en el lliure exercici del pensament. Tendeix a destruir definitivament tota la resta de mecanismes psíquics i a substituir-los en la resolució dels principals problemes de la vida.Han fet professió de fe de SURREALISME ABSOLUT, els senyors següents: Aragon, Baron, Boiffard, Breton, Carrive, Crevel, Delteil, Desnos, Eluard, Gérard, Limbour, Maikine, Morise, Naville, Noll, Péret, Picon, Soupault, Vitrac.

De moment sembla que els noms esmentats anteriorment formen la llista completa dels surrealistes, i no n'hi ha cap dubte, tret del cas d'Isidore Ducasse, de qui em manquen dades. El cert és que si ens fixem únicament en els resultats, un bon nombre de poetes podrien passar per surrealistes, començant pel Dant i, també, en els seus millors moments, pel propi Shakespeare. Al llarg de les diferents temptatives de definició que he fet d'allò que s' anomena, abusant de la confiança, el geni, no he trobat res que pugui atribuir-se a un procés que no sigui el que s'ha definit anteriorment.

Les Nits de Young són surrealistes de cap a peus; malauradament no es tracta d'altra cosa que d'un sacerdot que parla, d'un mal sacerdot, sens dubte, però sacerdot al cap i a la fi.

Switf és surrealista en la maldat.

Sade és surrealista en el sadisme.

Chateaubriand és surrealista en l'exotisme

Constant és surrealista en política

Hugo és surrealista quan no es beneit

Desbordes-Valmore és surrealista en l'amor.

Bertrand és surrealista en el passat.

Rabbe és surrealista en la mort.

Poe és surrealista en l'aventura.

Baudelaire és surrealista en la moral.

Rimbaud és surrealista en la pràctica i en tot.

Mallarmé és surrealista en la confidència.

Jarry és surrealista en l'absenta.

Nouveau és surrealista en el bes.

Saint-Pol-Roux és surrealista en els símbols

Fargue és surrealista en l'atmosfera.

Vaché es surrealista en mi.

Reverdy és surrealista en sí.

Saint-John Perse és surrealista a distancia.

Roussel es surrealista en l'anècdota.

Etcètera.

Insisteixo en el fet que no tots són sempre surrealistes pel fet que adverteixo en cadascun d'ells cert nombre d'idees preconcebudes a les quals molt ingènuament romanen fidels. [...]

1. Cal tenir en compte el gruix del somni. En general, només recordo allò que m'arriba de les capes més superficials del somni. El que més m'agrada considerar dels somnis és allò que queda vagament present en despertar, allò que no és el resultat de l'ús que hagi donat a la jornada precedent, és a dir, els fullatges ombrius, les ramificacions sense sentit. Igualment, prefereixo abandonar-me en la "realitat"

1924

En francès: Manifeste du surréalisme. André Breton. 1924

2010-04-06T01:41:00.000-07:00

19 El Gran Masturbador

View more presentations from Ramon Pujola.

2010-04-06T01:39:00.000-07:00

Joan Miró

View more presentations from guestf4162c.

2010-04-06T01:37:00.000-07:00

Miró: Interior holandès I

View more presentations from mcarmearanda.

2010-04-05T23:56:00.001-07:00

El Crit

View more presentations from danisafa.