PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Plantejament general:
Clar manifest del modernisme català
2.2. Estil:
Modernista
Equilibri entre les arts majors i les arts menors
Nacionalisme (hi treballen artistes nacionals)
Espais irregulars i carregats de decoració
Gust per les formes naturals i nacionals
Ús d’elements industrials (vidre, ferro,...)
...
2.3. Elements de suport:
Columnes de ferro, arcs i pilars. Parets .
2.4. Elements de coberta o suportats:
Cgan sostre de vidre, i embigats de ferro
2.5. Espai exterior i interior:
Exterior: Dues façanes, amb diferents pisos decorats amb diferents temes i tècniques i elements (columnes amb trencadis, relleus, escultures, vidrieres,...
Terreny trepezoidal, inicialment no lluia per l’estretor del carrers
Importancia de la participació d’artistes nacionals, per fer pàtria
Interior: Gran caixa de vidre per l’auditori amb la làmpada al sostre (il.luminació natural i artificial)
Balustrada al primer pis de butaques
Cada pis està tractat de manera diferent
Edifici distribuit en tres espais
Escenari amb decoració (muses de la música,...busts de compositors,...Pau Gargallo, Miquel Blai,...)
...
2.5. L’edifici dins de la història de l’art. Relacions i influències:
Horror vacui (Barroc)
Arts &crafft
Nacionalisme català
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
Barcelona, ciutat molt important sense ser capital del PAÍS
La Modernitat cultural de BCN
Consequencia de la revolució industrial
La renaixença, esperit nacionalista
Burgesia empren la reforma unbanistica sonant un aire de bellesa a la ciutat industrial de BCN
Modernisme
Autor
3.2. Significació (tema, qui l’encarrega,…):
Encàrrec de L’orfeó Català
Símbol del catalanisme
Temple de la musica catalana
Durament criticada per els promotors de l’arquitectura del segle XX (anomenada “el palau de la quincalleria”.)
3.3. Funció (actual i posterior):
Inicialment havia de ser la seu de l’ofeó català i va ser costejada l’obra per la mateixa burgesia.
1997 declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat