MUSEU GUGGENHEIM DE BILBAO

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…

2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Plantejament general:
• Planta irregular i arbitrària
• Si es pot parlar d’algun eix, aquest és el pont sobre la ria, que ja existia i d’alguna manera direcciona una part de l’espai.
• Materials: pedra calcària, hacer, titani i vidre
• Edifici dissenyat mitjançant les noves tecnologies, trenca amb qualsevol sistema constructiu

2.2. Estil:
• Decoconstructivisme (el pare d’aquest estil és Dérrida)
• Imposa l’arbitrarietat i la individualitat a la tradició racionalista, combinant-ho amb un edifici que, malgrat això, compleix perfectament amb la seva funció.

2.3. Elements de suport i suportats
• L’estructura de l’edifici és com una carcassa general, formada per barres d’acer formant una malla, una quadrícula amb triangulacions, en les quals s’insereixen les peces de pedra calcària (procedents totes d’una pedrera de Granada). De manera que es pot dir que la funció de càrrega la tenen tant els murs com els sostres. La carcassa crea un espai en què no només s’ha prescindit dels pilars de l’arquitectura racionalista, sinó en què els mateixos murs presenten curvatura (en tot l’edifici no hi ha una sola superfície plana, descomptats els terres). El programari va determinar el nombre de barres, i la seva disposició, per a cada indret.

2.5. Espai exterior i interior:
• l’espai exterior, que aquí consisteix en un conjunt de formes retorçades i curvilínies, en què un seguit de volums separats es van interconnectant, uns de forma ortogonal, d’altres tendint cap a l’orgànic. Com que entre ells s’aixequen murs-cortina de vidre (del qual ens ocuparem amb detall més endavant), la singularitat harmonitza amb la sensació d’unitat. És per això que no podem parlar de façana (per bé que hi ha una entrada principal, lògicament), perquè aquesta voluntat de tractar de manera unitària, i alhora singular, l’edifici va dur Gehry a triar ell mateix l’emplaçament de l’obra. El lloc elegit va ser un solar sobre la ria de Bilbao, que tenia l’aventatge de permetre múltiples punts d’observació. La sensació d’unitat dins la diversitat la reforcen encara les 33000 planxes de titani (amb una petita proporció de zenc) amb què s’ha revestit la pedra calcària dels murs. No se les pot considerar simples elements decoratius, perquè són elles les que creen la imatge volumètrica de l’exterior. Cada planxa va ser dissenyada singularment, i el conjunt es va determinar utilitzant mitjans informàtics, com si es tractès d’un trencaclosques gegantí. Tenen un gruix de mig mil•límetre, i disposen d’un encoixinat que, unit a la seva ductilitat, els permeten adaptar-se a la curvatura del mur seguint la tècnica del boatiné. Tenen, a més, un tacte relativament rugós deliberadament buscat.
• l’espai interior. Aquest s’organitza a partir d’un gran atri d’entrada, on una gran columna a manera de palmera obre la percepció als accessos als diferents espais, segurament un homenatge a l’edifici de la Fundació Peggy Guggenheim de Nova York, obra de Frank Lloyd Wright. És a l’atri on s’aprecia el paper protagonista de la llum, ja que a més de murs de pedra calcària, n’hi ha d’altres de vidre, formant grans obertures. És tracta d’un vidre especial, tractat per deixar passar la llum, però mantenint l’aïllament i protegint de la calor. De l’atri estant, la ria amb els seus ponts, i els turons que envolten Bilbao, semblen integrar-se a l’edifici ( o a l’inrevès). Les 20 sales destinades a diverses exposicions, això com els espais no expositius (incloent-hi un auditori per a 300 persones) es distribueixen en tres nivells, on la il•luminació està assegurada per finestres rectangulars. Alguns dels espais expositius són més o menys clàssics, però d’altres presenten una marcada irregularitat, com és ara la Gran Sala, també dita Sala del Peix, que segueix un eix ondulant i està pensat per obres de gran format. Actualment hi ha, de manera permanent, un seguit d’escultures metàli•liques de gran tamany de l’escultor nordamericà Richard Serra.
• Urbanísticament, la part del museu que comunica directament amb la ciutat representa la continuació d’un dels eixos de l’eixample de Bilbao, que duu el visitant a una gran plaça, que mitjançant una escalinata comunica amb l’entrada principal. Els encontorns del museu varen ser urbanitzats per fer entrar la ciutat en relació amb l’edifici de Gehry.
• Al museu tot és decoració i tot és estructura. Als seus voltants, això sí, trobem elements decoratius com el gos Puppy de la plaça, recobert de flors, o la gran aranya de la terrassa sobre la ria.

2.5. L’edifici dins de la història de l’art. Relacions i influències:
• Qualificat per moltes veus com el millor edifici del segle XX, el museu Guggenheim de Bilbao representa una fita en la història de l’arquitectura, obrint múltiples camins nous, alguns d’ells força inquietants.

3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
• A finals del s.XX es completa el procés de destrucció de totes les convencions artístiques ja començat a principis de segle amb les avantguardes.
• La societat i la cultura posen en dubte tot pensament racionalista, l’art contemporani fa ressò de tota aquesta evolució cap al no-racionalisme.

3.2. Significació (tema, qui l’encarrega,…):
• És un edifici primer pensat i després estudiat (primer la idea, després les tècniques i procediments constructius)
• El programa informatic que es va utilitzar és el CATIA, originat de la indústria aeroespacial
• El punt de partida de l’edifici és la subversió de totes les convencions arquitectòniques, tant constructives com funcionals, feta possible pel desenvolupament tècnic en la manera de dissenyar, els materials i les tècniques.
• Segons ha explicat el mateix Gehry, i les audioguies del museu s’encarreguen d’explicar, la Gran Sala té el seu origen, podriem dir que des del punt de vista iconològic (de nou, la subversió: parlar d’iconologia en una obra arquitectònica?) en la impressió que el nen Gehry tenia quan la seva àvia li comprava truites de riu vives per sopar, que eren guardades a la banyera de casa. La sinuositat del moviment del peix es relacionaria, doncs, amb la forma de l’espai més gran del museu, a més del seu aspecte exterior
• És el comandatari qui adapta les seves necessitats a la singularitat de l’obra, aprofitant-la per a la regeneració urbana. Així, el govern basc va apostar fort (econòmicament, política i cultural) per aconseguir per a Bilbao la concessió d’una de les franquícies de la nordamericanaFundació Peggy Guggenheim, nom d’un de les grans col•leccionistes d’art de tots els temps. La voluntat governamental era fer del museu l’eix que permetès la regeneració urbana de la ciutat, superant la llarguíssima crisi del seu passat industrial, col•locant-la alhora al mapa del món. Les llargues cues de visitants semblen haver-li donat la raó, malgrat les enormes crítiques inicials.

3.3. Funció (actual i posterior):
• Ser la seu de la franquicie de la família Guggenheim de museus