Mostrando entradas con la etiqueta IMPRESSIONISME. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta IMPRESSIONISME. Mostrar todas las entradas
lunes, 21 de marzo de 2022
L’IMPRESSIONISME. - ppt descargar
L’IMPRESSIONISME. - ppt descargar: Característiques És el fenomen més important de l’art europeu des del Renaixement ja que va substituir-lo. L’art perceptiu substitueix l’art conceptual S’arriba a les darreres conseqüències del realisme pel fet d’intentar captar la realitat en el moment concret. Pinten a l’aire lliure amb una tècnica lleugera i ràpida. És el primer moviment artístic modern lligat a un grup de pintors amb objectius comuns i que s’oposava a l’art establert.
lunes, 30 de mayo de 2016
miércoles, 18 de marzo de 2015
jueves, 13 de febrero de 2014
SEGLE XIX
Etiquetas:
IMPRESSIONISME,
NEOCLASSICISME,
postimpressionisme,
REALISME,
ROMANTICISME,
s.XIX
domingo, 31 de enero de 2010
lunes, 16 de marzo de 2009
jugadors de cartes
ELS JUGADORS DE CARTES
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
o Post impresionista, s’allunya de les característiques típiques dels impressionistes (color, llum,…)però en conserva d’altres (enquadrament agosarat, recreació de temes però amb intenció de millorar i canviar la composició,…)
o Estil propi de Cézanne
2.2.:Elements plàstics:
o Petits plans de color que donen volum
o Tendeix a la pinzellada en diagonal
o Gamma de colors predominants (ocres, terres i càlids)
o LLum desigual
o LLum que modela els elements i dóna importancia a les forms, als volums
o Perspectiva irreal, forçada.
2.3. Composició:
o Simetrica
o Enquadrament desplaçat
o Figures esquematitzades (les formes es redueixen a l’essència, el cilíndre, el con i l’esfera). Es veu en braços, barret, cossos,…
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
o Cezanne no va ser molt ben considerat en el seu momento però posteriorment si
Relacions i influències:
o Influenciat per la temática de la taberna de la pintura holandesa del s.XVII
o Estampa japonesa(enquadrament) i instantània fotográfica
o Impressionistes, els seus mestres i referents.
o S’abança als cubistes
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
o Entorn de finals del s.XIX(modernitat, fotografía, noves teories,…)
o Postimpressionisme, una variant o evolució de l’impressionisme
o L’artista treballa per ell, no solament sota encàrrec,…
o Cézanne
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
o Tema de taberna, quotidià
o Cinc versions fins arribar a l’essència de la composició i de les coses, dels objectes
o Retrats de gent real i propera a ell
3.3. Funció (actual i posterior):
o Decorativa i de propia investigación i recerca personal.
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
o Post impresionista, s’allunya de les característiques típiques dels impressionistes (color, llum,…)però en conserva d’altres (enquadrament agosarat, recreació de temes però amb intenció de millorar i canviar la composició,…)
o Estil propi de Cézanne
2.2.:Elements plàstics:
o Petits plans de color que donen volum
o Tendeix a la pinzellada en diagonal
o Gamma de colors predominants (ocres, terres i càlids)
o LLum desigual
o LLum que modela els elements i dóna importancia a les forms, als volums
o Perspectiva irreal, forçada.
2.3. Composició:
o Simetrica
o Enquadrament desplaçat
o Figures esquematitzades (les formes es redueixen a l’essència, el cilíndre, el con i l’esfera). Es veu en braços, barret, cossos,…
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
o Cezanne no va ser molt ben considerat en el seu momento però posteriorment si
Relacions i influències:
o Influenciat per la temática de la taberna de la pintura holandesa del s.XVII
o Estampa japonesa(enquadrament) i instantània fotográfica
o Impressionistes, els seus mestres i referents.
o S’abança als cubistes
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
o Entorn de finals del s.XIX(modernitat, fotografía, noves teories,…)
o Postimpressionisme, una variant o evolució de l’impressionisme
o L’artista treballa per ell, no solament sota encàrrec,…
o Cézanne
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
o Tema de taberna, quotidià
o Cinc versions fins arribar a l’essència de la composició i de les coses, dels objectes
o Retrats de gent real i propera a ell
3.3. Funció (actual i posterior):
o Decorativa i de propia investigación i recerca personal.
sábado, 28 de febrero de 2009
martes, 24 de febrero de 2009
martes, 17 de febrero de 2009
EL PENSADOR
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
Impressionisme, influit pel impressionisme pictòric (jocs lumínics, noves possibilitats dels materials, inacabat, ...)
Allunyament dels ideals classics, noves aportacions
2.2.:Elements plàstics:
Bronze
Fosa
Rastre de l’empremta i el modelat directe (llum)
Llum, natural, crea clarobscurs.
2.3. Composició:
Tancada (disposició dels elements)
Quietut aparent que amaga moviment, gir.
Recorregut dinàmic de l’espectador
Diagonal
Exageració d’elements per reforçar el missatge
Joc de ple i buit
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
Una de les escultures més famoses de l’autor, considerat un dels millors del segle.
Relacions i influències:
Miquel Angelforça interior “terribilita”
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
Finals s.XIX molts canvis (ciència, pensament, indústria,...)
Mecenes també canvia
Art provoca escandol i rebel.lia
Nous materials
Rodin
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
Forma part d’una obra més gran: La porta de l’infern
Simbol de l’obra complerta de l’autor
Homa reflexionant sobre el seu propi destí i creador sobre la seva creació
Dante i la divina comèdia
ICONA de referencia per la societat
3.3. Funció (actual i posterior):
Acaba funcionant de manera individual
Donar a la ciutat un monument modern
Retornar la dignitat que es mereix l’escultura i havia perdut
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
Impressionisme, influit pel impressionisme pictòric (jocs lumínics, noves possibilitats dels materials, inacabat, ...)
Allunyament dels ideals classics, noves aportacions
2.2.:Elements plàstics:
Bronze
Fosa
Rastre de l’empremta i el modelat directe (llum)
Llum, natural, crea clarobscurs.
2.3. Composició:
Tancada (disposició dels elements)
Quietut aparent que amaga moviment, gir.
Recorregut dinàmic de l’espectador
Diagonal
Exageració d’elements per reforçar el missatge
Joc de ple i buit
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
Una de les escultures més famoses de l’autor, considerat un dels millors del segle.
Relacions i influències:
Miquel Angelforça interior “terribilita”
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
Finals s.XIX molts canvis (ciència, pensament, indústria,...)
Mecenes també canvia
Art provoca escandol i rebel.lia
Nous materials
Rodin
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
Forma part d’una obra més gran: La porta de l’infern
Simbol de l’obra complerta de l’autor
Homa reflexionant sobre el seu propi destí i creador sobre la seva creació
Dante i la divina comèdia
ICONA de referencia per la societat
3.3. Funció (actual i posterior):
Acaba funcionant de manera individual
Donar a la ciutat un monument modern
Retornar la dignitat que es mereix l’escultura i havia perdut
SOL IXENT. IMPRESSIÓ
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
o Impressionista. Noves aportacions pictòriques (llum, color, airelliure,...)en contra de l’acadèmia.
o No importa el tema sinó com la llum i els colors afecten en ella
2.2.:Elements plàstics:
o Desapareix la linia i el dibuix.
o El color es mostra viu i intens
o Pinzellada solta i viva
o La llum és molt canviant i afecta els elements del quadre
o La boira
2.3. Composició:
o Oberta
o Linies horitzontals i verticals
o Composició en diagonal de les barques
o Difuminat per la boira
o El sol en un lloc destacat. (masrca el moment del dia)
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
o Obra que donarà el nom a l’estil
Relacions i influències:
o Escola de barbizon i paissatgistes anglesos
o Pintura japonesa
o Manet
o Teories cientifiques del color
o Delacroix (clarobscur per colors, no amb negre)
o Repercusions molt directes en els postimpressionistes (Van Gogh, Gauguin, Cézanne,...)
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
o III república francesa
o Exposició de Nadar i oportunitats dels impressionistes
o Monet
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
o No repressentació topogràfica, sinó una impressió:Atmosfera
o Nom de l’obra: Impressió
o Rebuig de l’art oficial
3.3. Funció (actual i posterior):
o Estètica
o Experimentació amb la llum
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
o Impressionista. Noves aportacions pictòriques (llum, color, airelliure,...)en contra de l’acadèmia.
o No importa el tema sinó com la llum i els colors afecten en ella
2.2.:Elements plàstics:
o Desapareix la linia i el dibuix.
o El color es mostra viu i intens
o Pinzellada solta i viva
o La llum és molt canviant i afecta els elements del quadre
o La boira
2.3. Composició:
o Oberta
o Linies horitzontals i verticals
o Composició en diagonal de les barques
o Difuminat per la boira
o El sol en un lloc destacat. (masrca el moment del dia)
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
o Obra que donarà el nom a l’estil
Relacions i influències:
o Escola de barbizon i paissatgistes anglesos
o Pintura japonesa
o Manet
o Teories cientifiques del color
o Delacroix (clarobscur per colors, no amb negre)
o Repercusions molt directes en els postimpressionistes (Van Gogh, Gauguin, Cézanne,...)
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
o III república francesa
o Exposició de Nadar i oportunitats dels impressionistes
o Monet
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
o No repressentació topogràfica, sinó una impressió:Atmosfera
o Nom de l’obra: Impressió
o Rebuig de l’art oficial
3.3. Funció (actual i posterior):
o Estètica
o Experimentació amb la llum
lunes, 16 de febrero de 2009
INTRODUCCIÓ A L'IMPRESSIONISME
IMPRESSIONISME
INTRODUCCIÓ GENERAL
Després del fracàs de la Comuna de París (1871) i la brutal repressió que sofriren les classes populars (més de 200.000 morts) en la III República, la burgesia francesa es consolida definitivament en el poder i prossegueix la transformació capitalista de França. La industrialització, el desenvolupament de mitjans de comunicació cada vegada més ràpids i fàcils (vapor, telègraf) els avanços científics (fotografia), l'extensió de la llum artificial (gas, querosens, electricitat), la colonització, el descobriment de nous mons, la importància de la vida urbana... tot això afectarà profundament a l'art i influirà en els diferents autors.
Aquests autors coincidiran a emfatitzar el valor de la llum com element configurador de l'aparença visual. La .realitat. ja no serà una mica tangible, sinó perceptible per a la mirada des de condicions físiques molt variables. D'aquí naixerà l’ Impressionisme. Els artistes s'interrogaran a si mateixos, no només sobre el seu treball (com han de pintar) sinó també sobre la seva funció social, de la seva utilitat... D'aquests interrogants sorgirà la nova concepció de l'art com investigació oberta que dóna resposta als problemes individuals o col•lectius i que aporta nous universos, expressions i sensacions fins llavors inexplorats: aquest és el sentit de les avantguardes. La ruptura amb els vells llenguatges i tradicions comporta una proposta .”utopitzant” de transformació de la vida; l'art apareixerà com exemple d'activitat lliure, no alienada, en un món on el treball només reporta embrutiment i infelicitat. Apareixeran nous llenguatges artístics (d'acord amb les demandes de comunicació i producció de la societat moderna) que s'integraran perfectament en la naixent cultura de masses, assistint-se a un procés de multiplicació, difusió i diversificació de la imatge que s'inicia amb els mitjans de comunicació plàstics de caràcter estètic (cartell, còmic, fotografia) i culmina amb el cinema (mitjà dinàmic) com un dels fenòmens emblemàtics del segle XX.
ANTECEDENTS
Ja alguns autors barrocs (Giorgione, Ticiano, Velázquez) i altres (Goya) havien mostrat la seva preocupació per la captació de la llum projectada sobre objectes, mitjançant l'aplicació solta de tocs de color. També els paisatgistes anglesos del XIX (Turner, Constable) s'havien interessat per aquestes qüestions, convertint-se així en antecedents directes del impressionisme. Altres influències que rebran aquests artistes seran les del realisme, costumisme, l'estampa japonesa o la fotografia.
CARACTERÍSTIQUES
Els impressionistes es basen en una tècnica molt depurada a la qual aniran afegint trets dels seus estils individuals, a pesar de la qual cosa reuneixen una sèrie de característiques comunes:
o Utilització de la teoria dels colors descrita científicament
o Pinzellada solta basada en Goya
o Interès per la llum que dilueix les formes, aclareix els colors i elimina el clarobscur
o Contacte directe amb la naturalesa (plain air)
o Variada temàtica: retrat, paisatge, regates, escenes de la vida urbana, visió optimista del món de la societat i de la vida parisenca
AUTORS
Manet (1832-83): No és, en sentit estricte, un impressionista, encara que s’el considera l’iniciador de tot el moviment i el pintor que assenta la base de les avantguardes, a l'interpretar en clau moderna, alguns temes de la pintura clàssica (Esmorzar en l'herba, Olímpia, Pífano, afusellament de Maximiliano,...), en els quals menysprea el sentit acadèmic del dibuix, de la llum i de l'espai.
Monet (1840-1926): S’el considera el mestre de la percepció visual, obsessionat per la captació de la llum. En la seva obra intenta captar els aspectes efímers d'una realitat canviant. Llum plena i brillant, formada per pinzellades fermes de color. És el que podríem anomenar .realisme òptic., que ens mostra una realitat sempre canviant per efecte de la llum. Dones en el jardí, Impressió: sol naixent, El pont de Argenteuil, Estació en Saint-Lazare, La catedral de Rouen
Renoir (1841-1919): Encara que va començar com pintor realista, va arribar aviat l’ impressionisme, encara que retornés després a posicions més acadèmiques, obsessionat per la fama i la pintura barroca. Pintor de la vida a la ciutat, de les festes i l'alegria de viure, que plasma en magnífics retrats corals dels carrers i jardins de París. Ball en el Moulin de la Galette, Montmartre, paraigua,...
Pisarro (1830-1902): Un dels considerats impressionistes purs, a pesar d'alguna incursió en el puntillisme de la mà de Seurat. Gran producció sempre al plain aire. Teulades vermelles, racó del poble a l'hivern
Degas (1834-1917): Degas, pintor acomodat, s'aproxima primer al realisme de Manet. Una de les seves majors aportacions serà la introducció de l'enquadrament fotogràfic en la pintura, el que accentuava el caràcter instantani i immediat de l'obra. No va practicar, no obstant això, la pintura a l'aire lliure. Utilitza la llum en els interiors amb un sentit dramàtic. Va practicar a més, matisat per l’ impressionisme, un realisme intimista (Le tub) i de denúncia (Les planxadores) Orquestra de l'opera, escenes de dansa, Li tub, Les planxadores Sisley (1839-1902): Altra impressionista pur, dedicat gairebé en exclusiva al paisatge. Seguidor, com Pisarro, de Monet, la seva obra, de gran vibració cromàtica, va estar sempre infravalorada.La inundació a Port- Marly
NEOIMPRESSIONISME
A partir dels anys 80, s’intenta representar la realitat partint d’una construcció científica de la llum que es concep com la combinació de diversos colors. S’inicia així el puntillisme o divisionisme, que consisteix a representar la vibració lumínica mitjançant l’aplicació de petits tocs o puntets de colors purs, que al ser percebuts per l’ull recomponen la unitat de les formes i de la llum. El neoimpressionisme té un paper paradoxal en la història de la pintura ja que al sistematitzar l’ impressionisme ho nega, ja que no té gens a veure amb la immediatesa perceptiva de la impressió i pretén, en canvi, un art construït, amb el que obre les portes a totes les corrents .abstractes. i .científiques. del segle XX.
Autors
Seurat (1859-91) Un diumenge a la tarda en la illa de la Gran-Jatte
Signac (1863-1935) El port de Saint-Tropez
POSTIMPRESIONISMO
Suposa, entre altres coses, la recuperació de la importància del dibuix i la preocupació per captar no només la llum, sinó també l’expressivitat de les coses i dels personatges. Aquesta .etiqueta. engloba a artistes de molt distinta tècnica, intenció i inspiració que recorren un arc que va des del simbolisme de Gauguin, al constructivisme de Cezanne.
Autors
Henri de Toulouse-Lautrec (1864-1901): No mostra cap interès pel paisatge ni l’aire lliure. Utilitza llapis de colors amb els quals realitza imatges de circ, cabaret, etc. És un estimable cartellista, per al que utilitza la litografia en color, convertint l’art en vehicle de comunicació massiva. Reflecteix l’ambient dels salons nocturns de Montmatre; ballarines, cantants, prostitutes,... Els seus traços curts i nerviosos es combinen amb tocs de color (Seurat), plànols cromàtics (estampa japonesa) i enquadraments instantanis (Degas). Les seves obres tenen un acabat esbossat, no conclòs. Ball en el .Moulin Rouge.
Vincent Van Gogh (1853-90): Arribat A París en 1866 s’interessa per Impressionisme i Neoimpressionisme, interessant-se pel color i abandonant la línia. Aquesta la recupera en la seva etapa en Arles (1888) on conviu amb Gauguin. Des del seu ingrés en un sanatori mental (1889) la seva pintura es torna expressiva i angoixant, amb formes tibants i serpentejants en les quals s’obsessiona per la llum. La seva pintura reflecteix una personalitat turmentada, en la qual destaquen les formes anguloses, els colors violents que es plasmen en remolins. El color és doncs emotiu (estrident) i la pinzellada expressiva (divisionista, ampla, retorçada, agressiva,...) en obres formalment senzilles. Habitació Vermella, Cafè de nit, Els gira-sols,...
També pertany a l’expressionisme
Paula Gauguin (1848-1903): S’inicia amb Pisarro, encara que aviat supera les posicions dels impressionistes, bolcant-se en un tipus de pintura de fons expressiu. Impetuós viatger recorre França, Panamà i la Martinica, plasmant en les seves obres sensacions ocultes, interiors, misterioses. Aconsegueix això utilitzant colors plans i arbitraris amb valor decoratiu i simbòlic i enquadraments insòlits que traslladen l’escena al món de l'oníric. En la seva estada a Haití la seva pintura es converteix en manifest filosòfic a prop del sentit de la vida, eliminant en les seves obres la perspectiva, emprant colors purs i plans. Els Alyscamps,, Crist groc, D'on venim?Qui som?A on anem?,... ?També pertany al FAUVISME I EXPRESSIONISME
Paul Cezanne (1839-1906): Encara que és contemporani de Renoir i Monet, aviat considera esgotat el Impressionisme. Buscarà desentranyar l’estructura interna dels objectes i la naturalesa. Re-elabora també el concepte d’espai, aconseguit mitjançant la realització sobre el plànol de successives instantaneïtats. Buscarà en la naturalesa formes essencials que seran per a ell figures geomètriques:prismes, esferes, piràmides. Construeix amb el color volums, masses, llum, perspectiva (és a dir, l’espai), realitzant una operació de simplificació i síntesi de la realitat. Les grans banyistes, els jugadors de cartes, sèries de bodegons i paisatges.
També pertany al CUBISME
INTRODUCCIÓ GENERAL
Després del fracàs de la Comuna de París (1871) i la brutal repressió que sofriren les classes populars (més de 200.000 morts) en la III República, la burgesia francesa es consolida definitivament en el poder i prossegueix la transformació capitalista de França. La industrialització, el desenvolupament de mitjans de comunicació cada vegada més ràpids i fàcils (vapor, telègraf) els avanços científics (fotografia), l'extensió de la llum artificial (gas, querosens, electricitat), la colonització, el descobriment de nous mons, la importància de la vida urbana... tot això afectarà profundament a l'art i influirà en els diferents autors.
Aquests autors coincidiran a emfatitzar el valor de la llum com element configurador de l'aparença visual. La .realitat. ja no serà una mica tangible, sinó perceptible per a la mirada des de condicions físiques molt variables. D'aquí naixerà l’ Impressionisme. Els artistes s'interrogaran a si mateixos, no només sobre el seu treball (com han de pintar) sinó també sobre la seva funció social, de la seva utilitat... D'aquests interrogants sorgirà la nova concepció de l'art com investigació oberta que dóna resposta als problemes individuals o col•lectius i que aporta nous universos, expressions i sensacions fins llavors inexplorats: aquest és el sentit de les avantguardes. La ruptura amb els vells llenguatges i tradicions comporta una proposta .”utopitzant” de transformació de la vida; l'art apareixerà com exemple d'activitat lliure, no alienada, en un món on el treball només reporta embrutiment i infelicitat. Apareixeran nous llenguatges artístics (d'acord amb les demandes de comunicació i producció de la societat moderna) que s'integraran perfectament en la naixent cultura de masses, assistint-se a un procés de multiplicació, difusió i diversificació de la imatge que s'inicia amb els mitjans de comunicació plàstics de caràcter estètic (cartell, còmic, fotografia) i culmina amb el cinema (mitjà dinàmic) com un dels fenòmens emblemàtics del segle XX.
ANTECEDENTS
Ja alguns autors barrocs (Giorgione, Ticiano, Velázquez) i altres (Goya) havien mostrat la seva preocupació per la captació de la llum projectada sobre objectes, mitjançant l'aplicació solta de tocs de color. També els paisatgistes anglesos del XIX (Turner, Constable) s'havien interessat per aquestes qüestions, convertint-se així en antecedents directes del impressionisme. Altres influències que rebran aquests artistes seran les del realisme, costumisme, l'estampa japonesa o la fotografia.
CARACTERÍSTIQUES
Els impressionistes es basen en una tècnica molt depurada a la qual aniran afegint trets dels seus estils individuals, a pesar de la qual cosa reuneixen una sèrie de característiques comunes:
o Utilització de la teoria dels colors descrita científicament
o Pinzellada solta basada en Goya
o Interès per la llum que dilueix les formes, aclareix els colors i elimina el clarobscur
o Contacte directe amb la naturalesa (plain air)
o Variada temàtica: retrat, paisatge, regates, escenes de la vida urbana, visió optimista del món de la societat i de la vida parisenca
AUTORS
Manet (1832-83): No és, en sentit estricte, un impressionista, encara que s’el considera l’iniciador de tot el moviment i el pintor que assenta la base de les avantguardes, a l'interpretar en clau moderna, alguns temes de la pintura clàssica (Esmorzar en l'herba, Olímpia, Pífano, afusellament de Maximiliano,...), en els quals menysprea el sentit acadèmic del dibuix, de la llum i de l'espai.
Monet (1840-1926): S’el considera el mestre de la percepció visual, obsessionat per la captació de la llum. En la seva obra intenta captar els aspectes efímers d'una realitat canviant. Llum plena i brillant, formada per pinzellades fermes de color. És el que podríem anomenar .realisme òptic., que ens mostra una realitat sempre canviant per efecte de la llum. Dones en el jardí, Impressió: sol naixent, El pont de Argenteuil, Estació en Saint-Lazare, La catedral de Rouen
Renoir (1841-1919): Encara que va començar com pintor realista, va arribar aviat l’ impressionisme, encara que retornés després a posicions més acadèmiques, obsessionat per la fama i la pintura barroca. Pintor de la vida a la ciutat, de les festes i l'alegria de viure, que plasma en magnífics retrats corals dels carrers i jardins de París. Ball en el Moulin de la Galette, Montmartre, paraigua,...
Pisarro (1830-1902): Un dels considerats impressionistes purs, a pesar d'alguna incursió en el puntillisme de la mà de Seurat. Gran producció sempre al plain aire. Teulades vermelles, racó del poble a l'hivern
Degas (1834-1917): Degas, pintor acomodat, s'aproxima primer al realisme de Manet. Una de les seves majors aportacions serà la introducció de l'enquadrament fotogràfic en la pintura, el que accentuava el caràcter instantani i immediat de l'obra. No va practicar, no obstant això, la pintura a l'aire lliure. Utilitza la llum en els interiors amb un sentit dramàtic. Va practicar a més, matisat per l’ impressionisme, un realisme intimista (Le tub) i de denúncia (Les planxadores) Orquestra de l'opera, escenes de dansa, Li tub, Les planxadores Sisley (1839-1902): Altra impressionista pur, dedicat gairebé en exclusiva al paisatge. Seguidor, com Pisarro, de Monet, la seva obra, de gran vibració cromàtica, va estar sempre infravalorada.La inundació a Port- Marly
NEOIMPRESSIONISME
A partir dels anys 80, s’intenta representar la realitat partint d’una construcció científica de la llum que es concep com la combinació de diversos colors. S’inicia així el puntillisme o divisionisme, que consisteix a representar la vibració lumínica mitjançant l’aplicació de petits tocs o puntets de colors purs, que al ser percebuts per l’ull recomponen la unitat de les formes i de la llum. El neoimpressionisme té un paper paradoxal en la història de la pintura ja que al sistematitzar l’ impressionisme ho nega, ja que no té gens a veure amb la immediatesa perceptiva de la impressió i pretén, en canvi, un art construït, amb el que obre les portes a totes les corrents .abstractes. i .científiques. del segle XX.
Autors
Seurat (1859-91) Un diumenge a la tarda en la illa de la Gran-Jatte
Signac (1863-1935) El port de Saint-Tropez
POSTIMPRESIONISMO
Suposa, entre altres coses, la recuperació de la importància del dibuix i la preocupació per captar no només la llum, sinó també l’expressivitat de les coses i dels personatges. Aquesta .etiqueta. engloba a artistes de molt distinta tècnica, intenció i inspiració que recorren un arc que va des del simbolisme de Gauguin, al constructivisme de Cezanne.
Autors
Henri de Toulouse-Lautrec (1864-1901): No mostra cap interès pel paisatge ni l’aire lliure. Utilitza llapis de colors amb els quals realitza imatges de circ, cabaret, etc. És un estimable cartellista, per al que utilitza la litografia en color, convertint l’art en vehicle de comunicació massiva. Reflecteix l’ambient dels salons nocturns de Montmatre; ballarines, cantants, prostitutes,... Els seus traços curts i nerviosos es combinen amb tocs de color (Seurat), plànols cromàtics (estampa japonesa) i enquadraments instantanis (Degas). Les seves obres tenen un acabat esbossat, no conclòs. Ball en el .Moulin Rouge.
Vincent Van Gogh (1853-90): Arribat A París en 1866 s’interessa per Impressionisme i Neoimpressionisme, interessant-se pel color i abandonant la línia. Aquesta la recupera en la seva etapa en Arles (1888) on conviu amb Gauguin. Des del seu ingrés en un sanatori mental (1889) la seva pintura es torna expressiva i angoixant, amb formes tibants i serpentejants en les quals s’obsessiona per la llum. La seva pintura reflecteix una personalitat turmentada, en la qual destaquen les formes anguloses, els colors violents que es plasmen en remolins. El color és doncs emotiu (estrident) i la pinzellada expressiva (divisionista, ampla, retorçada, agressiva,...) en obres formalment senzilles. Habitació Vermella, Cafè de nit, Els gira-sols,...
També pertany a l’expressionisme
Paula Gauguin (1848-1903): S’inicia amb Pisarro, encara que aviat supera les posicions dels impressionistes, bolcant-se en un tipus de pintura de fons expressiu. Impetuós viatger recorre França, Panamà i la Martinica, plasmant en les seves obres sensacions ocultes, interiors, misterioses. Aconsegueix això utilitzant colors plans i arbitraris amb valor decoratiu i simbòlic i enquadraments insòlits que traslladen l’escena al món de l'oníric. En la seva estada a Haití la seva pintura es converteix en manifest filosòfic a prop del sentit de la vida, eliminant en les seves obres la perspectiva, emprant colors purs i plans. Els Alyscamps,, Crist groc, D'on venim?Qui som?A on anem?,... ?També pertany al FAUVISME I EXPRESSIONISME
Paul Cezanne (1839-1906): Encara que és contemporani de Renoir i Monet, aviat considera esgotat el Impressionisme. Buscarà desentranyar l’estructura interna dels objectes i la naturalesa. Re-elabora també el concepte d’espai, aconseguit mitjançant la realització sobre el plànol de successives instantaneïtats. Buscarà en la naturalesa formes essencials que seran per a ell figures geomètriques:prismes, esferes, piràmides. Construeix amb el color volums, masses, llum, perspectiva (és a dir, l’espai), realitzant una operació de simplificació i síntesi de la realitat. Les grans banyistes, els jugadors de cartes, sèries de bodegons i paisatges.
També pertany al CUBISME
Suscribirse a:
Entradas (Atom)