TRES NUS EN EL BOSC-J.SUNYER-NOUCENTISME

1.-Presentació i context. Identificació i catalogació de l’obra i Context històric)
1.1.Títol. Tres nus en el bosc. Conegut també com a Paisatge amb tres nus i Pastoral.
1.2.Autor. Joaquim Sunyer (Sitges, Garraf 1874-1956).
1.3.Localització cronològica) 1913-1915.
1.4. Material Oli.
1.5. Suport.Tela.
1.6. Mides . 125 cm x 151 cm.
1.7.Ubicació ( Original i actual) Pensat per ser exposat al Saló de París del 1914; l'esclat de la Primera Guerra Mundial. però, va impedir d'inaugurar-lo.
Ubicació actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.
1.8.Estil noucentisme
1.9.Funció.estètica

1.10. Contex històric( biografia de l’autor i el seu període, tant artístic com històric.)
Sunyer és un artista que es formà en el si dels nuclis impressionis¬tes parisencs, sobretot amb Renoir, amb qui va establir amistat. Malgrat aquest inici, va seguir la línia de l'anomenat mediterranis¬me, del qual Maillol (1372) va ser el màxim representant i que, a Catalunya, s'anomenà noucentisme. Sunyer, juntament amb Torres Garcia i Clarà, en va ser un dels màxims representants.

Formación del autor:
Desde su primer viaje a París en 1896, Joaquim Sunyer alternó sus estancias entre Francia y España, y evolucionó dentro de una estética de la luz, del color, y de presencias matéricas, al tiempo que interpretó la tradición del arte catalán desde la perspectiva moderna que aportó el "noucentisme". Formado en Barcelona, en la Escuela de Bellas Artes, junto a Nonell, Torres García, Canals y Mir -con el que solía recorrer los alrededores y los suburbios de la ciudad para pintar paisajes del natural- la denominada generación postmodernista, agrupados en la "Colla del Safrà".
Desarrolló un tipo de lenguaje artístico muy personal que supo conectar con los movimientos que transformaron el arte de comienzos de siglo. En este período creativo, que ha sido denominado "la época de París (1896-1909)", en el que Sunyer realizó una creación que trata de emular los planteamientos impresionistas y posimpresionistas de artistas como Monet, Degas, Forain o Daumier, y en el que cultivó más el grabado y el pastel que la pintura. Las dificultades económicas por las que atravesó durante sus primeros años en París, le hicieron plasmar las escenas miserables, la vida popular y obrera que conoció, aunque más tarde, y a medida que su situación fue mejorando, prefirió representar escenas de Montmartre y de interiores, en las que la materia pictórica cobra un gran protagonismo.
A partir de 1909, Sunyer dio comienzo en Sitges a una nueva etapa creativa, la que denominó su "segunda vida artística" caracterizada por la representación de paisajes muy sencillos en la composición, austeros, que parecen recoger esencias primitivas en la perfecta delimitación de los volúmenes y en la pureza del dibujo, y que expresan un profundo sentimiento de la realidad mediterránea. En esta etapa, que ha sido denominada "Hacia un nuevo lenguaje 1909-1911", realizó una de las obras consideradas como paradigma de la pintura noucentista catalana. Es la denominada "Mediterránea" de 1910-11, un óleo que ha contribuido decisivamente a difundir los rasgos que definen la estética noucentista, como la identificación de la mujer con un tipo de paisaje idílico, o la utilización de la línea, el color y la luz como instrumentos para transmitir un mensaje.
Durante este período pintó también numerosos retratos de miembros de su familia, en composiciones muy esquemáticas donde predominan las gamas frías de color. Tanto los retratos como los paisajes, centraron su actividad creativa desde 1911 hasta 1919 en una etapa considerada de consolidación, y marcada por los viajes realizados a Munich, el sur de Francia, e Italia. En los paisajes que pintó se aprecia la influencia de Cezanne, del Cubismo y también de Matisse.
El período creativo que se extiende desde 1919 hasta 1923, es considerado como el de plenitud, en el que Sunyer, ya reconocido y admirado, prosiguió su trabajo como retratista y paisajista, al tiempo que recuperó la iconografía de la maternidad, probablemente sensibilizado por su matrimonio y el nacimiento de dos hijos. En esta etapa sus obras más destacadas son las que tienen como inspiración el desnudo femenino, perfectamente integrado en el paisaje como un elemento más de la naturaleza. Es el tema de obras como "Pastoral" de 1919, o "Bañistas" de 1923.
Comentario extraido de Pilar Bravo. Comunidad Escolar. Madrid
(2.-Anàlisi elements formals i compositius./ Anàlisi estructural.)
(2.1. Iconografía) (tema)
Tres dones nues en un bosc idíl•lic que pertany al paratge anomenat EI clot dels frares (Sitges), que ja va pintar l'any 1913 (89/2).
Tres dones nues enmig d’un paisatge relaxant i intimista, compost per arbres ,suaus ondulacions del terreny, matolls i Prats, gaudeixen d’un moment idíl.lic. L’aparició d’un gos serveix, en certa forma, d’introducció al quadre.

2.3. Línies compositives-Composició
Composició: Oberta .Línies compositives: Diagonals.

L'absència d'horitzó fa que les dones quedin emmarcades pels arbres i pels matolls i que no es localitzi un paisatge exterior a l'escena. Les figures femenines s'endinsen en el paratge i són tractades amb una concepció gairebé orogràfica. Sunyer demostra aqui la seva capacitat de crear un món unitari en què els elements semblen néixer els uns dels altres.
Així, les dones semblen inserir¬se en aquest bosc ideal amb postures estudiades que creen una
simetria Iamb els elements que el configuren: en molts punts la rodonesa de les dones troba ressò en les formes de la natura i, fins i tot, els braços estableixen línies parel'leles amb les branques dels arbres (per exemple, el tronc central del quadre s'aparella amb el braç de la dona de la dreta). La influència de les Baryistes de Cézanne és evident, encara que tamisada per la linealitat del fauvisme. Una perspectiva descendent apropa els plans.


2.4.Recursos tècnics.-Elements plàstics: perspectiva, volum i profunditat, color, línia, dibuix , llum, ritme, ..,)
Predomini de la línia per damunt del color, geometrització de la figura humana i utilització de colors apa¬gats a la manera de Cézanne (1246).

Els quadres amb nus de Sunyer ,sobretot els d'ambient pastoral, representen una altra manera d'interpretar Cézanne, diferent de la del primer cubisme.
El pintor català comparteix amb Cézanne l'austera gamma de colors: aquests tons verds, ocres i marrons que transmeten la sensació de monocromatisme i que, a la vegada, posen un marcat accent en les formes.
Lai línia Iman¬té una gran im¬portància com a constructora de la figura.

2.6.Elements propis de l’estil. .-(Assenyalar els generals i els que es troben presents a l’obra tot argumentant-los)
Aquesta composició de gust clàssic pertany al noucentisme i trenca amb el modernisme de figures esvaïdes i trasbalsades per representar tres dones nues, plenes de forma i de caràcter equilibrat. Les formes són con¬cretes i rotundes; tendeix cap a una certa geometrització de les figures i dels elements, seguint la recerca de Cézanne, l'obra del qual Sunyer va conèixer a París en l'exposició de 1907, que també va influir sobre Picasso, si bé vers una altra direcció.
En un principi Sunyer havia començat amb un estil proper als postimpressionistes, sobretot a Bonnard, però aviat va decidir¬se per una línia pictòrica més me¬diterrània.
El mediterranisme de Sunyer arribà al seu millor moment amb Paisatge amb tres nus. A partir d'aquest punt la seva pintura patí una transformació que intensificà el ritualisme decoratiu de les figures i va accentuar el clas-sicisme de la composició. Posteriorment, va repetir els temes i les formes de la seva etapa anterior, encara que sense arribar a la qualitat que havia assolit anteriorment.
Amb els nus, els retrats -total¬ment aliens al retratisme con¬vencional- i les composicions amb diverses figures, la pintura de Sunyer s'allunyà del nou¬centIsme sense aproximar-se a cap de les orientacions d'avant¬guarda.
Sunyer és un pintor singular que es troba a mig camí entre l'exu¬berància vitalista de Renoir i el classicisme, una mica fred però de suaus i harmònics volums, d'Aristides Maillol(simbolista). Lluny del classicisme normatiu d'Eugeni d'Ors, Sunyer també sembla mirar cap a Matisse.
El pintor ca¬talà va tenir una estreta re¬lació amb Re-noir, a qui va conèixer a Pa¬rís quan l'artis¬ta francès era un venerable vell quasi pa¬ralític.
El jove Su¬nyer visità so¬vint el mestre.

Análisis de la obra:
El cuerpo femenino, con toda su carnalidad y calidez, se instala en la pintura de Sunyer y cobra un protagonismo paulatino en su temática al lado del paisaje, o mejor dicho, complementada en él. Interpretando con una gran independencia el mensaje constructivista de Cézanne, el sintelismo de Gauguin y el vitalismo del Matisse de la "Joie de vivre", Sunyer elaboró con un rigor admirable su peculiar visión poética del paisaje y los tipos de su tierra. Tan sólo a posteriori su aportación fue aclamada casi unánimemente como el modelo de referencia principal del mencionado "novecentismo".
Las varias versiones del tema de las bañistas o de las composiciones de desnudos femeninos en el bosque, entre 1913 y 1916 acusan un proceso de simplificación tanto del dibujo como del color debido al contacto de Sunyer con Picasso, Braque y los pintores cubistas que se reunían en Ceret, aglutinados por Manolo Hugué. Hay también en ellas un cierto expresionismo del dibujo de desnudos en movimiento a la manera de Signorelli, cuyos frescos de Orvieto visitó Sunyer en 1913-14, durante un viaje a Italia.
En estos desnudos, hallamos un Sunyer protocubista, absorto en la construcción de los puros volúmenes, cadencias y ritmos lineales, simplificando sus sutiles gamas de tonos plateados, sobrios azules, verdes y ocres agrisados. El poeta y crítico de arte Gabriel Ferrater describía "esta aptitud para construir todas las formas del cuadro como construcciones particulares de una misma forma ideal general, para hacer que todas rimen y se evoquen y se sostengan unas a otras" (Sobre pintura, Seix Barral, 1981, p. 246).
Corresponden también a esta etapa las composiciones más conocidas de Sunyer, Pastoral y Mediterránea, (ver abajo, en otras obras), ambas presentadas en la exposición de la galería Faianç Catalá de Barcelona que consagró al pintor en 1911 como paradigma de este movimiento. Del primero, un desnudo femenino rodeado de corderos, un perro y varias aves en un paisaje de pinos y suaves colinas resume el sentido de aquélla gloriosa integración tectónica de figura y paisaje defendida por el maestro de Aix-en-Provence aplicándolo a un lirismo más suave, de volúmenes redondos y ritmos curvos, haciendo reverberar las líneas del desnudo en las rocas, los troncos y las copas de los pinos. "Es la carne del paisaje: es el paisaje que animándose se ha hecho carne", escribió Maragall con estusiasmo acerca de esta obra. El mismo alcance programático, idéntico tono ideal y virgiliano, tiene Mediterránea, una equilibrada e ingeniosa composición a base de arcos contrapuestos que traban las figuras desnudas de una pastora y un pescador jóvenes con el marco idílico de una cala de las cercanías de Sitges. En este lienzo Sunyer introdujo con magistral naturalidad los emblemas de la estético novecentista: el mar azul, la barca de vela latina, las golondrinas, la flor de pita.
(J@rrimad) http://comunidad-escolar.pntic.mec.es/636/cultura2.html

3.-Comentari de l’obra./Interpretació:significat de l’obra.

3.1.Relació entre la forma i la funció./Valoració del lloc i espai que ocupa/Clientela:finalitat i recepció de l’encàrrec)
Sunyer intentà crear una nova estètica dintre del classicisme, més amable i idíl•lica, un propòsit que va aconseguir amb aquesta composició i amb d'altres que havia pintat anteriorment com, per exemple, Pas¬toral i Mediterrània (89/1 189/3).

Els crítics de l'època van voler veure en els nus de Sunyer el símbol de la dona catalana i de la Catalunya eterna. Tot començà amb Pastoral (1910-1911), que mostra una dona nua que es confon amb el paisatge i que, seguint la pauta de les tradicionals pastorals, és envoltada d'ovelles, un paisatge frondós, unes mun¬tanyes amables i té a prop un gos.
Aquest quadre es convertí en emblema del noucentisme; en gran part gràcies a un llarg i entusiasta estudi de Joan Maragall publicat a la revista Museum. En aquest estudi lloava les escenes senzilles i idíl'liques i atorgava a aquest quadre la condició d'obra ge¬uïnament catalana.

3.2.Iconologia:explicació del tema i dels seus significats aparents i simbòlics.

Es trada d'una reivindicació de la tradició mediter¬rània de Catalunya per oposició a tradicions més nòrdiques. En certa manera constitueix un intent de refermar un art propi català fonamentat en l'esperit clàssic, tant del paisatge com de la temàtica, a través d'una escena bucòlica a la manera d'una Arcàdia ambientada enmig d'un paisatge típicament català.

La unió entre la dona i el paisatge, considerats tots dos com a expressions de la natura, és vista amb un to ple d'innocència i alhora artificiós.

Sunyer va desenvolupar temes medi¬terranis amb un primitivisme idealitzador i pintà opulentes figures fruit de la seva admiració per les qualitats plàstiques del cos femení. Els temes intimistes, estruc¬turalment poètics, es vinculen a la terra catalana i expressen els forts lligams de l'autor amb Catalunya.
Després de la guerra del 1914, l'arrelament del pintor a la seva terra es va fer més fort, la qual cosa va comportar, per exemple, que les cares dels seus quadres presentessin fesomies
més properes a les autòctones.

3.3.Relació de l’obra amb l’època: Posició de l’autor dins l’estil, moviment i de l’època/L’obra en el catàleg de l’autor
A Catalunya, en aquesta època, es viu un moment de gran eufòria en què el catalanisme polí¬tic comença a veure que certes demandes són satisfetes: la creació de la Mancomunitat de Catalunya, per exemple. També s'intentava definir quina era la Catalunya que es volia: això va crear un moviment -el noucentisme-, dirigit per Euge¬ni d'Ors, que s'infiltraria en tots els camps de la cultura, amb una mirada cap al classicisme de tradició mediterrània més que no pas nòrdica. És lògic, doncs, que en aquest projede de reivindicació de l'època clàssica s'iniciés el projede de traduc¬ció dels clàssics grecollatins que va endegar la Fundació Bernat Metge.

3.4.Transcendència de l’obra en altres autors i altres èpoques./Originalitat, innovacions i aportacions/LLigam amb obres anteriors i influències posteriors.
L'obra recull diverses tradicions, per la qual cosa presenta unes quantes contradiccions. EI nu púdic (0830) de la noia de l'esquerra és clàssic, mentre que la temàtica, encara que no tan agosarada, entronca amb la tradició renaixentista (0963) i la rein¬terpretació que en féu Manet (77/3). Formalment intenta ser clàs¬sic, amb formes plenes a la manera de Maillol (1372), però la influència de pintors contemporanis com el Renoir de la darrera època, Cézanne (1246) -sobretot el de Les banyistes- i de l'apre-nentatge de certs elements conceptuals de les avantguardes -com ara el fauvisme i el cubisme- fa que sigui una obra molt complexa. Aquesta etapa de l'artista tingué un gran ressò en el seu moment, fins al punt que el poeta Maragall va dir, de Sunyer, que era «un artista genuinamente catalan Un gran artista, pero catalan. O, si queréis: un catalan, pero un gran artista». La influèn¬cia posterior, però, s'inscriu només dintre d'un cert tipus de paisatgisme de pintors catalans, sense cap projecció ni estatal ni internacional.

Els nus en el bosc de Sunyer foren vistos pel noucentisme català, moviment comandat per Eugeni d'Ors, com l'expressió de la ca¬talanitat més pura; sobretot el primer, ano¬menat Pastoral (1910-11), àmpliament elogiat
per Joan Maragall, que es convertí en emble¬ma del moviment. Tres nus en el bosc continua la línia encetada amb gran èxit i recrea la comunió entre la dona i la natura des d'un punt de vista innocent i, alhora, artificiós.

EI quadre és una exaltació del paisatge català i una exaltació de la bellesa femenina.

La visió idil'lica del noucentisme es reflecteix perfectament en aquesta escena entre pasloral i maritima