TRES NUS EN EL BOSC
1. Documentació general:
1.1.Títol de l’obra: Tres nus en el bosc (Paisatge pastoral; Paisatge amb tres nus).
1.2.Autor i biografia: Joaquim Sunyer i de Miró (1874-1956). Format en els nuclis impressionistes parisencs, fins i tot amic de Renoir. Va seguir però la línia mediterraneïsta de Mallos, bastint el noucentisme pictòric junt amb el catalanouruguaià Torres Garcia.
1.3.Cronologia: 1913-1915.
1.4.Estil: noucentisme.
1.5.Tècnica/material:oli
1.6.Suport: tela
1.7Dimensions: 125x151
1.8. Localització original: Havia de ser exposat al Saló de París de 1914: és senzill imaginar què ho va impedir.
1.9.Localització actual:MNAC

2. Context històric de l’obra:
El noucentisme és la part artística del programa cultural del catalanisme, l’expressió política del qual és la Lliga Regionalista de Catalunya. Estèticament, és una reacció contra els excessos sentimentals del modernisme, i busca ser una expressió racional i amb voluntat canònica de la bellesa, en la seva versió catalana.

3. Anàlisi formal:
Elements propis de l’estil: aportar raons que justifiquin l’adscripció estilística: classicisme, incorporació d’elements avantguardistes en una obra que, nogensmenys, té una voluntat clàssica d’equilibri i harmonia.

Composició i línies compositives:oberta, diagonals.
Elements plàstics (recursos tècnics): dibuix, color, llum, profunditat: predomini de la línia per damunt el color, geometrització de les formes humanes i gamma cromàtica cezanniana.
Trascendència de l’obra: S intenta destriar el gra de la palla de tota la tradició anterior ( del renaixement al cubisme, passant per Manet, Cézanne i Mallol), creant un art autòcton que conjumini modernitat i moderació. El noucentisme, però, acabà duent a un provincianisme força ranci, i el que és pitjor, aprofitable fins i tot pel franquisme.

4. Interpretació:
Iconografia: tres noies en una paisatge idílic de Sitges anomenat el Dot dels Frares.
Recerca de l’art específicament català.
Funció i la seva relació amb la forma: Intent de construir una mediterrània imaginària i assenyada, que sens dubte plauria Xènius.
Estètica